Quan érem petits, per la nit, al moment de tancar els ulls, apareixien els menuts músics dels somnis. Venien amb la foscor, a pas tranquil, afinant els seus instruments. Els seus cabells blancs s'entrellaçaven, cosa que els ho facilitava certs desplaçaments. Ells/es no eren els que escollien els somnis que viuríem aquella nit, però sí s'encarregaven de musicalitzar-los. Eren grans 
improvisadors/es.
Però quan jo tenia uns deu anys, van començar a desaparèixer i ningú ... ningú sap que se'n va fer.
A vegades, quan tanco els llums m'imagino somnis amb música - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - >
dilluns, 14 de març del 2011
Els músics dels somnis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Per què desapareixen?
Perquè també hem perdut la sabiesa dels més petits.
En el meu cas, quan jo era petit tenia el poder de veure a través dels objectes.
Vaig adonar-me d'aquesta virtud un estiu d'aquells caluorosos, quan la meva mare m'obligava a fer la migdiada després de dinar. Jo mai vaig poder dormir-la i em passava la hora o hores amb els ulls oberts pensant o fent d'altres coses per la casa, sol i en silenci.
Un migdia d'aquells se'm va posar una mà al davant d'un ull, mentre estava mal tirat pel sofà. De repen vaig ser conscient que era capaç de poder veure a través de la meva mà, podia veure la meva ma transparent!
Vaig estar molt temps amb aquest poder fins que un dia em vaig creure que no tenia poders, que el que em passava realment era que quan et tapes la mà amb un ull i l'altre ull està al descobert, pots veure les dos imatges. En aquell moment em va marxar el poder i ja mai més vaig poder veure a través de les coses.
M'agradaria tornar a recuperar-lo però no se com fer-ho. Si algú ho sap si us plau....
sret Sardines,
Jo crec que vosté encara té el poder de veure a través de les coses/persones però d'una manera més subtil. Ha pensat que potser el seu poder a evolucionat? i q potser ha passat de ser merament físic a ser psíquic?
------------
Aquí una coseta que li agradarà: http://www.relatyvistme.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada