dimarts, 26 d’octubre de 2010

Barceló ...

Barceló :

dimecres, 22 de setembre de 2010

Peta Zetas

Ahir, últim dia de l'estiu ... rain rain rainning

era mig matí ... sabors ... olors ...

un racó a on es sent soroll ... de palometes? de fregit? ... sento ... sento ... que és això que sento?!

El temps es va r e a l e n t i r i accelerar al mateix temps ... és això possible???!

. . .
. . .
. . .

. . . petites explosions dintre la meva boca . . . i al meu cap una pregunta repetida: que ha passat ... ?

Avui, primer dia de la tardor . . . sun sun sunny

diumenge, 22 d’agost de 2010

Parlem de música? Don Simon y Telefunken

Don Simon y Telefunken ---- Música pescadora ----

I com m'agraden les personetes que ho exploren tot ... que quan observen algo veuen més d'un significat, més d'una utilitat ... van més enllà ... m'apassiona esta manera de viure la música ... de viure la vida ¿? ...



Quan els escolto sento una certa nostàlgia a una jo que ha anat amagant-se ...

... significa que aquesta música pescadora està pescant records, emocions, sensacions ...

personetes + canyes de pescar varies :

En el seu viatge nàutic van trobant altres peixos i a estones naden junts ...

Ajo (pescadora de paraules) + Don Simon y Telefunken:




ei! i sempre en evolució desevolucionant en totes direccions !!!




Swim Swim Swimming ... ... ...

dimecres, 4 d’agost de 2010

am I me?

Sometimes ........ I feel free
Sometimes .............. I am me

but unfortunately not as much as I need ...

Why Why Why?????????

I try it, day after day after day after day ...


............. I am exhausted ......................

It's hard to be me in this world ... Why???

I am not dangerous ... perhaps yes ------ but: it doesn't matter doesn't matter matter matter ¿?


I only want to be ...



dijous, 10 de juny de 2010

parlem de Música? Selva de Mar

Hola visitants d'altres galàxies pròximes o llunyanes ... avui apareixo per a presentar-vos una serie de personetes terrestres que fan coses molt interessants ... i que a més teniu l'oportunitat d' anar-los/es a veure ja que viuen en proximitat ...

En primer lloc vull parlar-vos de "Selva de Mar" que a part de ser un barri de Barcelona i un municipi de L'Alt Empordà també és un grup o millor dit, un projecte sonor molt molt molt interessant... que fuig dels límits marcats i busca anar més enllà ... (o així ho veig jo) ...

... quan els sents saps que no pots passar-ho per alt ... s'ho valen i molt! Jo vaig tindre la sort de passar pel carrer adequat la nit adequada i trobar-me'ls allí al carrer i a partir d'aquell instant, la nit va canviar i això ... això (per sort o per desgràcia)no ho aconsegueix qualsevol:




Els membres són dos: Sasha Agranov i Pablo Wayne, els quals tenen altres projectes paral.lels igual d'interessants.

Sasha Agranov (violoncelista) és un dels dos creadors de la Companyia "Circus Delirium" en la qual és mescla música, acrobàcia, dansa, etc; i mira per on, que jo sense conèixer aquesta relació amb Selva de Mar ... sense saber ,ni tant sols, què era Circus Delirium ... em vaig trobar l'espectacle a la nau Artkatraz la nit del meu aniversari ...

Pareix que tots els camins em porten a Selva de Mar ...

....................................................................

PROXIMAMENT a "parlem de Música?" = "Don simón y telefunken" Y "Cabo Sant Roque"

dijous, 3 de juny de 2010

La Pluriversitat

La Pluriversitat està oberta a tothom i la gent hi va pel simple plaer d'aprendre. A l'entrada hi ha un cubell sense fons a on pots llençar velles creences ... tranquil/.la t'asseguro que no les trobaràs a faltar ...

A la Pluriversitat es troben tots els sabers i els no sabers ... no hi ha parets que encaixin i està plena d'arbres, roques, rierols, floretes i moltes libèl.lules de colors ... allí el temps es realenteix i bufa una brisa fresqueta ... mmmm ...


Allí s'està be ...



Porcupine tree - The Sleep Of No Dreaming

dijous, 20 de maig de 2010

Canvi / Ampliació de rumb

Fluctuant d'aquí cap allà, més inquieta de lo que pareix ... em rellegeixo pel bloc i segons per a on passo no em reconec del tot però, hi ha una escletxa o dos per a on clarejo.
Moments diferents, situacions diferents ... inevitable trobar-me amb "jos" diferents, però això sí, tots són jo... jo ampliant fronteres o simplement canviant de rumb ...



.
.
.
.
.

dijous, 13 de maig de 2010

Recomanació: Palabras desde el Limbo

"Palabras desde el Limbo" és un programa de ràdio (a radio Contrabanda) que fan els dijous de 12h a 13h, al 91.4 (Barcelona).

Allí podreu disfrutar del plaer de la paraula ... e iniciarvos a la filosofia relativa dels Limberos i Limberes.

Aquí va un extracte:

Desassossego

"En la vida de hoy, el mundo sólo pertenece a los estúpidos, a los insensibles y a los agitados. El derecho a vivir y a triunfar se conquista hoy con los mismos procedimientos con los que se conquistaba el internamiento en un manicomio: la incapacidad de pensar, la amoralidad, y la hiperexcitación.

Entre mim e a vida há um vidro tênue. Pois mais nitidamente que eu veja e compreenda a vida, eu não lhe posso tocar.

Y yo, como Diógenes a Alejandro, sólo he pedido a la vida que no me quitase el sol. He tenido deseos, pero se me ha negado la razón de tenerlos. Nunca he tenido el arte de estar vivo activamente. Y he equivocado siempre los gestos en los que nadie se equivoca."


Palabras desde el Limbo


(Gràcies pel guió ...)





dijous, 29 d’abril de 2010

Casi sense cabells!

Bueno fillmeuetes i fillmeuets ...avui em posaré una mica seriosa, o potser millor una mica menys seriosa, o potser amb un fifty fifty ja fem ... mmm ... o un 40% ... o un 12% ... casi millor un 5,6%
...

La qüestió és que tinc la sensació que em foten lo pèl ...
... la sensació?! que dic ara ... és una realitat! i una certesa molt certa, de fet és una afirmació casi contundent i dic casi, ja que com a persona casi humana que sóc, hauria de deixar un marge d'error, que en aquest cas considero que és casi del 5%

Per tant, puc dir amb casi certesa que :

EM FOTEN LO PÈL!

...

Ja se que no és una novetat, que entra dins de lo estipulat que ens fotin els cabells! però és que la cosa s'està estenent cada dia més i més i més i més i més ... tant, que l'altre dia em vaig enxampar tallant-me els cabells a mi mateixa ... i no veigues de quina manera ... sort que la mentida aliena sempre arriba a temps per desviar l'atenció ...

...

i que sapigueu que hi ha gent que està molt afectada ... i a mode d'exemple :

dijous, 8 d’abril de 2010

Un regal molt valuós

Ja se que a vegades costa ... potser per falta de temps, per falta d'interès o per falta de neurones, però si algun dia "el destí" vos presenta la oportunitat de xerrar una estona amb una persona gran i sobretot escoltar-la, no ho desaprofiteu ja que és com si et fos regalada una petita part important d'un temps passat viscut per una persona que per algun motiu (a vegades evident a vegades ocult) ha retingut aquell record i no un altre:

LLOC: Asseguts al vestíbul de la biblioteca Fort Pienc esperant a que obrissin.

PRESENTACIÓ:

" Soy de la Molina pero la Molina de Aragón, aunque la verdad es que es de Guadalajara pero bueno... llevo 50 años viviendo aquí en Barcelona, en la calle Lepant, mi hijo vive en Lleida y es ingeniero agrónomo ... tu, no eres de aquí verdad? "
...

RECORD:

" La noche del 24 al 25 de diciembre del 1971 nevó mucho y a mi me cogió en el aeropuerto porque yo para entonces trabajaba en Iberia y me tocó trabajar en Navidades. Estuvo toda la noche nevando y nos quedamos incomunicados... ni aviones, ni coches, ni nada ..."

"Teníais comida no?"

" comida? comida sí, toda la que queríamos, comimos como los reyes, toda la comida fue para nosotros... recuerdo muy bien aquella noche ... (suspira suave) y a la mañana siguiente salió el sol ... había un metro de nieve y el sol se reflejaba encima (mueve la mano simulando el reflejo del sol) ... me acuerdo muy bien ..."

I allí el tenia... regalant-me un trocet de la seva vida ...


. . .

Alguna cosa em diu que aquesta hitòria té una part SILENCIADA ...

divendres, 29 de gener de 2010

Where The Wild Things Are

"Where The Wild Things Are" Títol en Castellà: "Donde Viven Los Monstruos"

Aquesta pel.lícula està extreta d'un llibre infantil creat per Maurice Sendak i està dirigida per un "nen gran" anomenat Spike Jonze!

"Personalment" jo no coneixia el llibre, però sí al director, del cap del qual surten coses molt molt boniques i molt especials (i a vegades una mica boges) ... m'agrada aquest senyoret ... sí sí, m'agrada ...

Aquí teniu una petita GRAN pel.lícula:



Per cert, una gran part de la banda sonora està feta per Karen O , cantant dels "The Yeah Yeah Yeahs" i antiga companya sentimental de Spike Jonze.