diumenge, 22 de juny de 2008

Per fi una abducció tal com cal!!!

Aquest cop, han escollit els dies perfectes per abduir-me... ja que laboralment i no laboralment parlant, estaven sent uns dies de bastantes tensions i emocions varies....

Pos estava en mig d'un atac de Pringamenta quan vaig notar la, ja familiar, sensació de formigueig que precedeix a una possible abducció i recordo que vaig pensar en un documental que vaig veure, sobre el ritual d'aparellament d'un ocell (que no recordo el nom) que per seduir la femella, desplegava com una corona de plomes roges i se posava en plan xulo piscines davant la "víctima sexual" ,la qual, mirava cap a una altra direcció mig endormiscada... però en molt menys que canta un gall, em vaig trobar dintre un forat de cuc amb els tres marcianitus abductors agafats de les mans ... mans mans no eren però no sabria com definir lo indefinible....

Després hi ha un seguit de coses que són interessantísssimes, magnífiques, al.lucinants i que vos canviarien la vida .... però ooohhhhh.... vaig fer un jurament de marcianitu a humanoide que em prohibeix explicar-vos res de res de res res res .... ooohhhhh....

Només hi havia dos coses que em preocupaven:

1 cosa: que haurà passat amb el món quan torni? haurà pogut salvar lo mon el sret amanyaga totsol?

2 cosa: es creuran a la feina que he estat dos setmanes abduida? o millor m'invento una de tantes excuses per tal d'ampliar el meu repertori com actriu?

Però be, ja estic aquí i per fi puc dir que aquest cop los marcianitus s'ho han currat!

divendres, 30 de maig de 2008

...de força major!

Aparentment era un somni inofensiu... lo que em preocupava era, que era un d'aquells somnis que em perseguien ...

Somni:

" Un meteorit gegant s'aproxima a la terra poc a poc, se que és el fi dels nostres temps, ho noto a cada cèl.lula del meu cos i amb els ulls ben oberts m'assec impotent mirant el cel... llavors... al moment just de la col.lisió ... em desperto d'un *sobresalt"

(* sobresalt: quan saltes per sobre d'un salt anterior i/o quan et passes de sal amb el menjar)

Però el sret Amanyaga m'ha fet vore la magnitud d'aquesta estrafalaria visió... se veu que els dinosaures porten anys enviant-nos senyals a través dels nostres somnis... el missatge és clar :

"La fi del món està prop"




Jo no se vatros... però a mi això em talla lo rollo una mica... just ara estava aprenent a fer el pi, concretament el pi de fulla rogenca i a més, estic a la lletra "K" de l'enciclopèdia per gent al.lèrgica al peix ...

al.lergia al peix he dit?... començo a entendre cretes coses... i a deixar d'entendre'n moltes altres...

Per tan, i com a conclusió immediata i compulsiva: Hem de fer alguna cosa!...

De moment he confeccionat un cartell anunciant la fi del món (en plan xungo xungo) i demà em passejaré amb katiusques grogues per les Rambles... portaré el cartell ben amunt per a que el veigueu tots/es....... però no és suficient.....

.......Sreta Proudemaaax .......Help!!! .... S.O.S.O.S.O.S.

continuaré pensant ...

vos mantindré informats... espero que no sigui massa tard...

dimecres, 28 de maig de 2008

Els meus estimats punts suspensius saben fer màgia!

Pasen y vean... aquí teniu l'obra de fi de curs dels "meus" estimats punts suspensius. Porten tot lo curs preparant-la!... es mereixen un fort aplaudiment!!!

. . .




(al final de la representació podreu deixar les vostres generoses aportacions econòmiques, que passarem a recollir ,casa per casa, amb tres boines de pagés, gràcies)

diumenge, 25 de maig de 2008

Per què quan vols somriure, no pots?
Per què quan vols sentir, no sents?

Per què desapareixes?
Per què tot lo meravellós (i no meravellós) que tens a dins vol sortir i no surt com voldries?

ssshhhhhh.... calla.... ssshhhhhh.....


Per què sents que és contradictori lo que vols?
Per què et mostres confusa si ho tens tot bastant clar?

Per què "protegeixes" a les persones de tu mateixa?
Per què et "protegeixes" a tu, de les persones?
:
:
:
Per què et decepicionen les etiquetes quan tu ets la primera en etiquetar-te?
-----------------
Per què t'imagines fent acrobàcies si ni tan sols ets capaç de fer el pi?

Per què escrius un post com aquest, si al fons ho detestes?????
+
Per què ho detestes?
.
.
.
.
.

Per què fas tantes preguntes si ja saps les respostes?


.......... disfruteu del paisatge i oblideu les paraules
:




Autor de la fotografia: Alex Alvarez de Quevedo (entra a la seva galaxia)

dimarts, 20 de maig de 2008

Còmic: Jimmy Corrigan, El Chico más listo del mundo





Aquest és un dels millors còmics que he llegit mai!... l'autor es diu Chris Ware i tot el contingut d'aquesta obra està fet per ell mateix.

Chris Ware és molt cuidadós amb tots els detalls, des de la cosa més petita a la més gran està carregada de significat.

Després de pensar-se-ho molt, va publicar "Jimmy Corrigan" amb Castellà, però el problema és, que no va quedar content amb els colors de l'edició que li va fer l'editorial Planeta (no va quedar content amb l'editorial en general) i després d'unes quantes disputes, va decidir que no publicaria més amb aquest idioma.
És una llàstima(per no dir: Merda)ja que, ens estem perdent les seves publicacions... tot i que es poden aconseguir amb anglès.

El problema, com sempre, és el preu...

dimarts, 13 de maig de 2008

...¿ sabes, hijito, lo que pasará con todos los habitantes de Fantasia que han saltado a la Nada?
- No- tartamudeó Atreyu.
- Se convertirán en desvarios de la mente humana, imagenes del miedo cuando, en realidad, no hay nada que temer, deseos de cosas que enferman a los hombres, imágenes de la desesperación donde no hay razon para deseperar...

......
- ¿sabes como os llaman allí?
-No- susurró Atreyu.
-Mentiras!-ladró Gmork.

......
Nada da un poder mayor sobre los hombres que las mentiras. Porque estos hombres, hijito, viven de ideas. Y estas se pueden dirigir.
.....
En cuanto te llegue el turno de saltar a la Nada, serás también un servidor del poder, desfigurado y sin voluntad. Quién sabe para que les servirás. Quizá con tu ayuda, harán que los hombres compren lo que no necesitan, odien lo que no conocen, crean lo que les hace sumisos o duden de lo que podria salvarlos. Con vosotros pequeños fantasios, se harán grandes negocios en el mundo de los hombres, se declararán guerras, se fundarán imperios mundiales...


Michael Ende "La Historia Interminable"

dissabte, 3 de maig de 2008

"Xapusses" dels marcianitus...

He tornat a sofrir una abducció alienigena una mica "xapussera"...
La cosa està en que si m'abdueixen mentre jugo a la petanca, mentre saludo al veí del 3er 2ona, mentre llegeixo el capítol 2 del camasutra o mentre em tallo la ungla del dit petit del peu, llavors es produeixen certes interferències mentals.
Pero resulta que ahir estava jugant a la petanca, se'm va passar pel cap tallar-me la ungla del dit petit (ja que estava adquirint unes proporcions no saludables per als meus mitjons) ... en aquell moment va passar el senyor Rodolfo Castor (veí del 3er 2ona) , com és de costum ens vam saludar i mentre estàvem comentant les notables evolucions del seu bonsai... sense saber com, em vaig trobar tallant la ungla del peu del senyor Rodolfo mentre convencia als meus companys de petanca (companys d'una certa edat) en comprar-se un bonsai per tal d'evolucionar sexualment.
Després va haver-hi com un reverse temporal seguit d'una mínima alteració dels fets i no recordo ben be lo que va passar... només em queda una lleugera visió de veurem a mi mateixa amb el senyor Rodolfo al mig del sorral (a on juguem a petanca) fent una classe magistral de postures sexuals practicables per gent de la tercera edat.

Estic preocupada... aquest matí he vist al meu estimat veí passejant el seu bonsai amb un cotxet de bebè...

Així que des d'aquí vull llançar un missatge als senyors/es alienigenes que tenen el costum d'anar abduint-me de tan en quan:

"Estimats abductors, feu el favor de perfeccionar les abduccions! ja que, una ja té poca vida social i poca base econòmica com per anar fent classes magistrals d'aquest tipus i pa colmo gratis!"

divendres, 25 d’abril de 2008

Descobriments de Malize!

Queda inaugurada una nova super secció (poc constant) que s'anomena: "Descobriments de Malize"!!!

Malize és una noia que ha conegut Steve i de rebot la he conegut jo. Aquesta noia a part de ser una gran fotògrafa (més endavant ja postejaré alguna foto seva, si em deixa, claro), té una cultura, intel.ligència i força admirables i això que la conec molt poc!

Així que he decidit estrenar aquesta secció en honor a les vegades que es passa per casa amb algun descobriment nou!

Descobriment: Jeff Dunham i els seus companys de la maleta!

Amb tot vatros: Achmed, el terrorista mort!!!



Peanut i Jose el jalapeño (en un palo)!!!





Gràcies Malize per la teva super transformació amb un Gremlin!!! quedarà a la història mental de Srta "Y" (o sigue, jo) per un llarg període de temps!

dilluns, 21 d’abril de 2008

Més reflexions compulsives:

Se pot ser simple i complex a la vegada?

Hi ha persones que són simples, persones que són complexes i entre un i altre extrem hi ha molts molts de matisos:

A ....... matisos.... matisos..... matisos..... A+B.... matisos..... matisos.... matisos..... B

És admirable la simplisitat sí, però fins a quin punt?... que implica ser simple?...

La simplesa absoluta decepciona: quan algú no veu més enllà dels seus nassos, simplement pq al ser simple/a creu amb l'exclusiva dualitat de les coses ( blanc o negre, senzill o complexe) i aquesta dualitat sempre equival a un judici molt clar: "be o mal" ( : bo o dolent, m'agrada o no m'agrada...)

Llavors, realment és simplesa o és comoditat mental?... que passa quan al costat d'una persona així hi ha una persona que no ho és... que passa quan algú que veu més enllà explica les seves visions a una persona bàsica.... ERROR ERROR ERROR... automàticament aquesta persona ha de fer el judici pertinent i com podem veure les opcions són bastant limitades... i ja vos podeu imaginar l'etiqueta que rebrà...

A l'altre extrem tenim les persones complexes: viuen en un constant caos (d'anàlisis, judicis,modificacions...) que desenvoca en una agotament mental i un posterior bloqueig. Poden arribar a límits insospitats, tot i que molts cops encerten amb els seus judicis però l'error està en donar una importància exagerada a les seves visions; inclús són perilloses amb "l'integritat" de les altres persones.

L'equilibri perfecte seria ser simple i complex al mateix temps... però es clar, som humans i com a tals som totalment imperfectes (per sort).

Per tan, jo crec amb els matisos, amb els diferents graus de simplesa i de complexitat, amb una certa compatibilitat d'ambdues coses.

La resposta a la pregunta: sí, però amb matisos

Confessió: soc una persona bastant complexa amb una certa enveja a les persones més senzilles que jo.

P.D: ja sabeu que heu de fer un cas relatiu a les meves reflexions compulsives, pos com la paraula diu, són compulsives i no he malgastat el meu temps en fer un estudi pertinent ni en analitzar-ho més del comte.

dimarts, 8 d’abril de 2008

dilluns, 7 d’abril de 2008

Extractos de vidas entrecortadas y mezcladas. Coges una aguja, le pasas el hilo por el agujerito y vas cosiendo pedacitos que un buen día cayeron al suelo.

Extractos de vidas que engendran atmósferas; atmósferas medio vacías o medio llenas, al fin y al cabo es lo mismo.
//Como pretender que toda una atmósfera permanezca llena? no ves lo peligroso que es? pues podría estallar perdiendo todo su contenido incluso su propia identidad!//


Hoy intenté coser un pedazo y el hilo se me ha roto... un grito se ha ahogado en mi garganta, creando un silencio estremecedor que ha manchado las paredes de la ciudad de gris oscuro...por suerte, solo han sido partícipes del hecho, mis ojos.

23-08-2003

dijous, 3 d’abril de 2008

Secció dels Naufragis 2


(imatge: Mental Polution ( per Slavimir Stojanovic)


Mira per on... avui em ve de gust continuar amb la secció poc constant dels Naufragats.

L'extracte d'avui és del Naufraguito Nº 30 "Ruina":

Las prisiones inventadas

" Atravesando tu cerebro de parte a parte están los barrotes roñosos de tu historia, de tu tradición y de tu cultura. No los toques. Déjalos que vayan destilando la pus de la mala baba, creando tu modo de ser tan diferente y tan bonito."

dijous, 20 de març de 2008

S'evapora el cos... transformant-se amb un núvol de boira fosca ... surto suaument per la finestra del menjador... suaument m'elevo cel amunt, a l'altura justa per poder observar per les finestres, pels carrerons... avui la nit té llum ... tot i no passar tant desapercebuda com voldria, puc veure nítidament els racons de la ciutat... m'ho emprenc amb calma... tinc temps... tinc temps...amb calma...



... m'introdueixo subtilment pels balcons... observo...observo i comprenc... potser hi ha sensacions que no voldria comprendre... però les comprenc... perquè tinc temps...temps...estic tranquil.la...

...quan el sol tingui ganes de sortir aniré a veure'l... els primers rajos em donaran escalfor i llavors deixaré de ser una boira lleugera... amb els primers rajos de sol tornarà ha aparèixer el meu cos... poc a poc... l'aigua calmada del mar m'esperarà... la notaré... la sentiré... em portarà fins la sorra i allí dormiré... amb els primers rajos de sol...ja no tindré fred...

dimecres, 19 de març de 2008

Una d'Eugenio!

Saben aquell que diu...


Profesor Cousteau



Balneario



La Biblia

diumenge, 16 de març de 2008

Tota una vida al voltant de 8 notes aparentment inofensives...


dijous, 13 de març de 2008

BODIES!

Dia: Dimecres 12 març
Hora: 18:30
Lloc: Museu Martítim
Transport: caminant
Semàfors: 9
Acompanyant: Steve

Regal: entrada a l'exposició "Bodies"!

*estat anímic inicial (pre-exposició): alegre, inquiet
*estat anímic mitjà (començament expo. i de poca durada): impacte, lleu mareig i caloració
*estat anímic mitjà (durant expo. i de llarga durada): admiració, curiositat, exitació (no sexual)
*estat anímic final (post-exposició): desorientat, mig eufòric, molta sed i amb un estrany desig de menjar amanida...







imatge: home agafant el seu propi esquelet

dimarts, 11 de març de 2008

Autoconversacions...

... nos vamos?

¿quién?

... tu y yo

pués si yo soy tu!

...vaya, ya me has vuelto a fastidiar!

es lo que tiene tocar de piés al suelo e intentar cojer a alguien que siempre está volando

... pero no habias dicho que yo soy tu?!

vaya, ahora eres tu quién me fastidia!

... es lo que tiene intentar volar y que siempre haya alguien cogiendote el pié

...

dijous, 6 de març de 2008

Secció dels Naufragis


Hola! avui estrenaré una nova secció simbòlica... i dic simbòlica a causa de la meva poca constància...

*entenent "secció" com algo que s'escriu en un dia marcat de la setmana (en el cas dels blocs).
Pos això, que avui estrenaré una secció que tornarà a apareixer quan em vingue de gust.

En la secció escriuré algun trocet del Naufraguito... el Naufraguito és un fancine que coneixo de fa bastant de temps i és l'únic supervivent de l'època en que em facinaven els fancines (ostres, mai havia analitzat la relació o no relació d'aquestes dos paraules)... ... així que aquí va:


"La dolencia del alma puede afectar a todo el cuerpo
....................

Consejos prácticos:

* No use medias o calcetines demasiado apretados. Pueden agravar sus crisis existenciales.

* No use medias demasiado cortas. Pueden provocarle catarros anímicos.

* No use medias de colorines. Le impediran centrarse en cuestiones de más interés.

* No use medias de lana. La sudoración provocará un enfrentamiento dialéctico con sus allegados.

* ¡No use medias!"

.......

El Naufraguito. Nº 56 "He perdido mi alma"

dimecres, 5 de març de 2008

dimarts, 4 de març de 2008

Conspiració!

Ciclistes vigileu!... hi ha una conspiració del personal encarregat de disenyar els carrils bici:




un dels responsables afirma estar en tractament psicològic a causa de la gran proliferació de ciclistes...entre sons estranys i paraules lletges em interpretat que ens deia més o menys això: " jdhdj bicis bicis i més bicis jdhdj és una plaga! jhdjshh extermini sjhjdd "





em parlat també amb una ciclista afectada amb un xixón considerable al cap i ens ha dit: " anava jo tranquil.lament pensant amb quantes voltes senceres de paper de w.c. hi ha en un rotllo d'us domèstic i de repent... ha aparegut un container ... i me l'he "menjat"! "




Després de veure tot això ja entenc perquè insisteixen tant en que ens posem casc i ginolleres per anar amb bicicleta!

dimarts, 26 de febrer de 2008

dilluns, 25 de febrer de 2008

Racons de Psycodelia!


Buceijant en un dia gris entre fàbriques abandonades, vidres trencats i alguna subtil senyal de l'exsitència de vida...



...vaig nedar fins a un carreró que em va transportar a una altra època... a la època colorista de la psycodelia... el temps es va parar i allí estava envoltada de colors i missatges mig subliminals...



dissabte, 23 de febrer de 2008

Estic contenta!

M'encanta aprofitar el dia!... m'encanten els matins (no laborals claro), avui he anat a veure un gimnàs situat al meu carrer ja que em vull posar en forma, tot i que una cosa és voler i l'altra fer-ho!... la qüestió és que anava amb la bici per almogavers i me sentit molt be, quin solet més booooo i la visió de les naus mig abandonades o abandonades del tot m'encanta, m'he sentit rollo verano azul...

Turu tu tu tu turu turu, turu tu tu tu tu turu turu



He arribat al gimnàs i m'he mig perdut per dintre, és un gimnàs laberíntic!... després he anat al centre (ciutat vella), he dinat a un lloc que m'encanta i després m'he comprat música! (feia molt de temps que no em podia comprar música) he disfrutat !... i demà?! pos demà a tirar fotos i/o gravar les fabriques abandonades ja que d'aquí un temps ja no en quedarà res, i després a una calçotada amb concerts a la plaça del Fort Pienc (per qui s'hi vulgue apuntar)... m'encanten els calçots!!!...

Estic contentaaaaaaa! i per res en especial, simplement estic contenta per que sí!... buenuuu, per que sí no, estic contenta per les fàbriques abandonades, pels matins de solet, pels laberints, pel menjar especial, per la música nova, pels calçots...

divendres, 22 de febrer de 2008

Vídeo de divendres la nit...

Per a les personetes que estan soles amb l'ordenador nedant per aquí i per allà sense saber ben be que busquen...

dimecres, 20 de febrer de 2008

Salutacions des dels mons de Yupi!... ultimament sofreixo de bloqueig culinari, he anat al metge i com no, m'ha receptat antibiòtic... cosa que m'ha fet adonar que la nostra cura està en mans de dos típus de medicaments: los antibiòtics i los tranquilitzants i/o antidepresius... "ah!" diguer-li jo, "que encara funcionen els antibiòtics?!" ... i dels tranquilitzants millor no en parlo, ufff!... a vore si serà veritat allò que diu que és pitjor la cura que l'enfermetat... no ho se o potser sí que ho se...

Total, la qüestió és que tinc en vaga les neurones encarregades de l'imaginació culinaria... i per no acabar menjant cigrons amb xocolate a la salsa pil pil (que deu significar pil pil??!) he decidit preguntar aquí al bloc (és a dir, a vatros) si sabeu d'alguna recepta fàcil de fer que estigue bonissíssima!!!... així que en uns dies espero estar menjant alguna recepta vostra i llepant-me els dits!

Per cert, no tasteu les croquetes en llauna per a gossos... en un atac de gana ho vaig fer i ..... eeeeeccccccsssssss! se'm va passar la gana de cop!

dimarts, 12 de febrer de 2008

diumenge, 10 de febrer de 2008

Cançó: " Oda a les obres"

"Quan vaig vindre a viure a Barcelona ona ona onaaaa, tralarà!
quan vaig vindre a viure a la capital i tal i tal i taaal, tralarí!
no sabia que no era bona ona ona onaaa, tralarà!
amb l'oida del personal nal nal naaal, tralarí!"

"obres obres i més obreees es es essss
ara pico, ara taladro, ara perforooo forro forro forrooo
entre runes passo el dia ia ia ia ia iaó
vaja tocada de pebrots brots i brots!"

" resulta que és adictiu iu iu iuuuu, tralarà!
i els veïns estan enganxats xats xats xats tssss, tralarí!
i no paren de fer obres bres res res de ressss, tralarà!
a dintre dels seus forats rats rats i molts rats, tralarí!"

"però lo colmo dels colmos mos mos ai quin mosss
és que és tanta l'adicció ió ió ia ia ó
que avui que és diumenge enge enge engel
lo taladro i lo martell sonen a traició!

(i ara l'estribill!):

"ttttrrrrrrrr trrrrrrrrrr tttrrrrrrrrrrrr,
pum pum pum pum pum pum
tttrrrrrrrrrr trrrrrrrrrr tttrrrrrrrrrr,
pum pum pum pum pum pum"

(bis)

diumenge, 3 de febrer de 2008

El meu primer MEME...

Aquí va el meu primer meme que m'ha passat el sret Jordi de "croniques de sota el mugró":
1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
... pero me pilló por sorpresa, y como no le opuse resistencia...
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
menys mal que fa una estona he ordenat la taula ja que sinó hauria de possar una llista llarguíssima de coses varies... l'única cosa que ara mateix puc tocar és el paquet de tabac que normalment el tinc a l'esquerra però avui s'ha desplaçat.
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
presing catch... els locutors són genials, diuen frases molt filosòfiques com aquesta que han dit avui: "cuando hablan de mi a mis espaldas mi culo les está mirando"
4 - Sense mirar, quina hora és?
16:15... tomaaaa!! després d'escriure-ho ho he mirat i ho he encertat de ple!!! (ara no em creurà ningú...)
5 - Ara mira, quina hora és?
16:15!!!!!
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
deixant a un costat l'ordenador i agafant la pregunta literalment... pos escolto els anuncis de la tv (em posen histèrica) i també escolto a Steve (amic i company de pis) riure i parlar sol, és genial!
7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
... un dia vaig sortir a les 7 per anar a currar, vaig plegar del curro i em vaig perdre pels bars i vaig tornar a casa a les 6:30 del matí del dia seguent... però d'això ja fa temps... esta setmana el dia que he estat més hores fora de casa han sigut 14 hores i no eren lúdiques precisament...
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
mirant presing catch, o millor dit, escoltant presing catch " si estás fuera és que no estás dentro"
9 - Què portes posat ara mateix?
Pantalons de pana verds amples una mica bruts massa llargs sense botó jersei a ralles granate fosc i clar amb 52 ratlles exactament una mica curt de mànigues i bufanda groga marró i blanc tot i que el blanc ja no és blanc ( i tot sense comes tu!)
10 - Vas somiar ahir?
si i va ser un somni raret raret...
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
13 segons i 35 mil.lèssimes de segon... encara puc concretar més si voleu...
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
a l'esquerra tinc la imatge que tinc al perfil del blog, al darrera de l'ordenador tinc una finestra que dona al menjador i amb un salt em planto al sofà!...però basicament el que hi ha a les parets de l'habitació és guix... molt de guix...
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
ufff...en veig moltes... però lo més estrany que em passa és llimpiar els vidres intensament durant hores i que quan acabi estiguen més bruts que al principi!... és algo digne de Cuarto milenio!
14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?
Chueca Town, tot i que la imatge i el so no anaven a una
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia què compraries?
em pagaria els cursos que m'agradarien fer ja que hi ha moltes coses que m'entusiasmen...per tant pagaria per apendre les coses que realment m'agraden i em compraria temps per poder fer-les... i compraria mitjons nous ja que els tinc tots foradats i em fa pal cosir-los
16 - Alguna cosa sobre tu:
m'agrada el menjar bastant salat i tinc por a les injeccions ...
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
m'agradaria crear una cadena de bones accions diaries, m'explico: com aquell anunci que intercanviant un clip acaba aconseguint una casa, pos lo mateix però en accions agradables que van passant dels uns als altres fins arribar a tothom , crec que amb algo tant simple és podrien sol.lucionar alguns dels problemes grans del mon... realment crec que amb un simple gest, somriure o ajuda que em realitzat en algun moment em desencadenat situacions boniques a altres persones que ni tan sols coneixem...
18 - T’agrada ballar?
si que m'agrada!... de fet em va pel cap apuntar-me a una escola de dança!... per cert, ballo fatal!
19 - Què en penses d’en George Bush?
que hi ha persones com ell (i tots els que governen al darrera d'ell) que no haurien de tindre el dret a viure, així de clar ho dic.
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Austra
21 - Imagina que, en comptes de tenir una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Lopitecus
22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Sí, una temporada a un lloc desconegut estaria be... com ara a Antigua y Barbuda... hi aniria només pel nom...
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Déu: "srta "y" com que l'has cagat tant allí baix millor te'n tornes, ja que aquí me la liaràs i no tinc edat per a que em donin tanta feina..."
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
aquí van les cins persones a les que paso el MEME però amb la condició que comencin les frases amb la lletra "O" i les acabin en punts suspensius: Sret Vafalungo, Sr amanyaga- tòtils, Sret Ningú , Sret Xexu i Srta Proudemax..... au pos a fer feina!

dissabte, 2 de febrer de 2008

An evening with Kevin Smith!

Kevin Smith més conegut com Bob de la peli " Jay y Bob el silencioso" i també de "Clercks" entre d'altres... doncs aquest senyoret va fer una peli documental (per dir-ho d'alguna manera) a on anava per les universitats responent a les preguntes que li feia la gent... aquí vos deixo una xicoteta part del documental...



...no veigues com xarra!... és genial!




Per cert, si algú li interessa hi ha una segona part ......... au pos, que els disfruteu!!!

dimecres, 30 de gener de 2008

Aquest matí m'he despertat amb molta gana... m'apetia un plateret convinat... pero per falta de temps i bastanta mandra he esmorzat llet com sempre... però la qüestió és que no em trec el ditxós plat convinat del cap...

divendres, 25 de gener de 2008

dijous, 24 de gener de 2008

Reflexions compulsives

Hi ha moltes sensacions que em bullen per dintre... i ja se pq bullen, pos pq les mantinc tancades amb candau i triple combinació de números secrets, però a vegades poden més que qualsevol candau. Elles volen sortir i jo no vull que surtin (o potser al fons sÍ)... però acaben manifestant-se... a vegades de la manera més incoherent possible, d'altres vegades aquesta lluita dona un resultat de bloqueig... és com si desaparegués, com un vegetal que pareix inert però ple de vida i voleu que vos digue una cosa? ja n'estic cansadeta de tanta història, ja en tinc prou!que al final tanta pujada i baixada mareja tu!M'he n'he adonat que tant mirar cap a dins fa que ens perguem moltes coses que passen a fora.
Pel que sigue ens acabem creient que som poca cosa ... però sabeu que?..... que ni tan sols som conscients de lo que realment seríem capaços de fer si ens ho proposéssem; crec que tenim un potencial enorme, que te moltes ganes de sortir i que l'únic que fem és bloquejar-lo constantment... penso que si el deixéssim sortir (cadascú canalitzant-lo a la seva manera) canviarien moltes coses, moltes moltes!

dimecres, 23 de gener de 2008

Qui és?

dissabte, 19 de gener de 2008

Benvingua "i" !

...una mica d'allí i d'allà i de ningun lloc... tombo i giro i baixo i rodolo i faig la voltereta ...i tot això estan quieta... massa quieta...i yougurts de mil textures i sabors i colors... pero no en solc menjar de yougurts... els tasto i m'agraden... però no en compro mai... i aquí estic palplantada i pensant en els yougurs que no menjo.

Avui la lletra "i" s'ha trobat amb els "..." , una bona convinació... ella xerra molt i ells ni piulen...

dijous, 10 de gener de 2008

"el hombre de las cavernas" ¿?

... això és la història d'un home que vivia a les cavernes aïllat de la societat amb uns aparatets que l'acomapanyaven desde xicotet... un dia un senyor se'l va trobar i li va dir "te llamaremos Silverio" i .....:

dimarts, 8 de gener de 2008

Converces matinals

tururut tururut.... són les 6:30 a.m. i sona el primer despertador .... oooohhhhh.... apago el segon despertador la funció del qual és despertar-me de nou quan m'adórmigue (cosa que no passa mai) i tinc una conversació transendental amb una de les meves lleganyes:

(lleganya): " i si ens quedem al llitet i no vas a treballar?"

(jo): " sssi si si.............zzzz........NOOO!"

(lleganya): "joooooo... "

La veritat és que aquesta conversació transendental és matinalment repetida i repetida i repetida....

Surto del llit, em vesteixo i surto de l'habitació ... és de nit... pos això, que és de noch i miro per la finestra per a veure quanta gent està desperta.... iepa veïns! esteu desperts uns quants! ... i si no m'equivoco diuen que "mal de muchos és consuelo de tontos"... per tant m'autoqualifico de tonta, però tonta tonta... i amb el cap ben alt!... be, no tan alt ja que una part d'ell està al coixí encara...

(jo): " que lleganya! no és pa tant no?!"

(lleganya): "..."

(jo): " lleganya?... lleganya?!"

(lleganya): " ...zzzzz....zzzz... "

Pos no va i s'adorm!... al meyns podria haver-se despegat d'una de les dues parpelles que està comprimint...

I surto al carrer amb cara de : estic desperta però intento guinyar l'ull i no me'n surto i a part em molesta el sol tot i ser de noch...

diumenge, 6 de gener de 2008

Ni gunin

Estic a punt de dominar la tècnica de la invisivilitat... d'aquí poquet ja no em veurà ni gunin gunin gunin gunin gunin gunin gunin gunin ...

Hi seré igual que hi soc ara però com si no hi fos i tot i ser-hi i/o no ser-ne, en seré igual si més no, sense ser-hi... i no em plantejaré la eterna qüestió, ja que se que puc ser senser ser-hi en tan i en quan se que puc no ser tot i ser-hi. (punt)

dissabte, 5 de gener de 2008

video dissabte nit

Un altre vídeo de dissabte la nit per als navegants sense rumb...

divendres, 4 de gener de 2008